L’edifici del museu es concep com un pessebre de grans proporcions, preparat per albergar els seus visitants que, de forma simbòlica, actuen com les seves figures. En l’àmbit artístic, en aquest museu, hi han treballat els millors artistes i artesans del territori, de l’entorn i del moment: escenògrafs, pintors, arquitectes, enginyers, paletes, picapedrers, escultors, fusters, ebenistes, vitrallers, forjadors de ferro, lampistes, mecànics, serrallers, tècnics, il·luminadors, electricistes i informàtics, entre d’altres.
L’exterior, la façana
La façana del museu és especialment emblemàtica per dos elements. D’una banda, la recreació del portal del pessebre –fet amb pedres de l’antic estable situat al mateix edifici– i d’altra banda, la parra i la reixa de ferro forjades a mà artesanalment pel taller Cal Biel, de l’Espluga de Francolí, que donen significat a l’entorn, ja que la vinya ha sigut un dels cultius més estesos a la Conca de Barberà i a Catalunya. Inspirat en un poema de mossèn Ramon Muntanyola, evoca el cep de la vida del qui tothom en serà sarment. A part, és un element d’unió entre la cultura i l’agricultura catalana i hebrea: el vi s’ha produït a les regions de Galilea i Judea des de temps bíblics, i és protagonista d’alguns dels diorames de l’interior del museu.
Així mateix, el conjunt de gàrgoles que envolten l’edifici, construïdes per l’artista Rebeca Muñoz de Belltall, representen els quatre evangelistes. Les gàrgoles actuaven com la protecció simbòlica d’un temple i, per molts, també representaven la creació de l’artista enfront un fet religiós: l’empoderament de l’imaginari popular a través d’una expressió arquitectònica i ornamental religiosa. Anecdòticament, també s’hi pot veure un porc senglar, animal molt present a la Conca de Barberà.
Des de l’exterior també s’observa un vitrall de l’artista holandès Jan Schoenaker que representa els tres reis mags d’Orient i que es complementa amb dos vitralls més a l’interior de l’edifici.
L’interior
A la planta baixa s’hi troba la recepció del Museu, que dona inici al recorregut expositiu. És a partir d’aquí que els visitants s’endinsen entre carrerons basats en l’arquitectura hebrea del segle I dC on, a través de les finestretes i obertures de les cases, s’hi poden admirar diferents diorames de pessebre realitzats per algunes de les diverses associacions que pertanyen a la Federació Catalana de Pessebristes. S’hi poden contemplar paisatges rurals i construccions tradicionals catalanes, com masies i esglésies romàniques; així com personatges tradicionals com la dida, les filadores, els traginers o els pescadors de riu, entre d’altres. Cal dir que tots els diorames del museu són visibles per a persones amb mobilitat reduïda.
A través d’una escalinata de pedra decorada amb una barana de ferro forjat que simula una corda, s’accedeix a la primera planta del museu. Des d’allí ja s’entreveu el sostre de la primera planta, en el qual s’hi dibuixa un firmament nocturn, amb diversos efectes estel·lars. Es tracta d’un sostre format amb més de 12.000 punts de llum, col·locats artesanalment un per un. Aquest celatge també disposa de diversos efectes de constel·lacions, amb una nebulosa central de més de 3.800 punts de llum, un cometa, estels fugissers, una supernova i diversos efectes controlats per programadors.
L’espai de la primera planta rep el nom de Sala dels Calvaris i s’hi troben els diorames que antigament els pessebristes catalans realitzaven durant el cicle quaresmal, però malauradament, a Catalunya ja fa dècades que s’ha perdut la tradició. Els diorames dels Calvaris se situen dins d’unes balmes i roques temàtiques envoltades per una sèrie d’oliveres mil·lenàries, arbre emblemàtic de la Passió, i que transporta el visitant a l’Hort de les Oliveres de Getsemaní.
Tant l’escenografia de la planta baixa com la de la primera planta estan ideades i realitzades pels reconeguts escenògrafs Josep Castells Planas, de Cardedeu, i Ismael Porta Balanyà, de Montblanc.
Pel que fa a la segona planta, s’hi troba una sala polivalent museogràfica que actualment acull una exposició monogràfica basada en una cinquantena de diorames hiperrealistes, detallistes i minuciosos del millor dioramista i paisatgista del segle XX, Joan Mestres i Baixas (1925-2013).
Per finalitzar, la tercera planta vol acollir un espai d’Escola-Taller de Pessebrisme on s’hi desenvoluparan programes d’educació no formal sobre el material exposat i destinat a diferents sectors de la societat: públic escolar (educació obligatòria, formació professional i universitats), famílies, tercera edat, grups amb risc d’exclusió social i grups amb necessitats educatives especials. En aquest espai s’hi vol ensenyar a experimentar tot el procés de creació d’un diorama: esbossos previs, construcció dels seus elements en perspectiva, dibuix, escultura, pintures i colors, materials, detalls, miniatures, efectes especials, tècniques digitals, il·luminació, vegetació, així com el modelatge i la cocció de les mateixes figures del pessebre.
