La gestació del projecte a partir de l’exposició dedicada al figurista Martí Castells Martí
El Museu del Pessebre de Catalunya va sorgir de la iniciativa i emprenedoria d’Ismael Porta i Teresa Bordell, pessebristes de Montblanc. Ambdós, experts en l’obra dels Germans Castells, van ser els comissaris de l’exposició que es va fer a Castellar del Vallès, en motiu de la 26a Trobada de Pessebristes de Catalunya, dedicada a Martí Castells i Martí i a la seva nissaga. En motiu d’aquesta exposició, Ismael Porta i Teresa Bordell van recopilar figures úniques de Martí Castells d’arreu de Catalunya, de l’estat espanyol, i d’altres països d’Europa. L’exposició monogràfica fou un èxit, va durar diversos mesos i s’hi van exhibir unes 1.500 figures obrades per M. Castells.
Al retornar totes les obres als seus propietaris, els comissaris de l’exposició es van trobar amb dos casos que, durant el període d’exposició, havien traspassat –un d’ells sense hereus– sense saber com gestionar aquesta deixa o cessió. Així mateix, col·leccions i peces dels millors figuristes es malmetien, es perdien o es malbarataven, i diverses associacions de pessebristes d’arreu que treballaven i exposaven les seves creacions en locals eclesials o de titularitat pública havien d’iniciar un llarg pelegrinatge d’ubicacions, per qüestions polítiques i administratives, perdent-se així obres de gran valor artístic, desmotivant als pessebristes i degradant la cultura.
Fou així com, en un primer moment, va brotar la idea de crear un museu per albergar i difondre l’obra de la nissaga Castells i, posteriorment, del conjunt del patrimoni pessebrístic català. En definitiva, calia preservar i conservar tot el ric i extens patrimoni artístic, cultural i tradicional del pessebrisme abans no es perdés per sempre i caigués en el més absolut oblit.
La proposta de crear un Museu del Pessebre tenia per objectiu protegir el pessebrisme, oferir un espai on es conservessin les col·leccions de figures i diorames i, al mateix temps, es divulgués i s’ensenyés l’art del pessebrisme.
Els dos ideòlegs museogràfics, Ismael Porta i Teresa Bordell, havien adquirit dos immobles al carrer Solans de Montblanc, que han acabat esdevenint l’emplaçament de l’actual museu. Un dels dos immobles, premonitòriament, era un estable –com aquell lloc mític i remot que es reconstrueix amb molsa i paper de plata cada Nadal–.
Es basteixen els fonaments i l’aixopluc de l’acompliment d’un somni
A finals de l’any 1999 van començar les obres d’enderrocament de les velles edificacions. A partir dels seus fonaments es va aixecar una nova construcció, esdevenint una realitat monumental, espectacular i singular: la construcció d’un gran pessebre monumental amb diferents ambients per custodiar, conservar, exposar i investigar el patrimoni pessebrístic català.
Tots els professionals que van contribuir a la construcció de l’edifici el van concebre com una gran obra artística en si mateixa, amb l’objectiu d’albergar, preservar i potenciar el conjunt preciosista i monumental del pessebrisme català.
La consolidació definitiva del projecte
L’any 2014 es va constituir la Fundació Museu del Pessebre de Catalunya, que dona seguretat jurídica a l’entitat, i un nou impuls de qualitat a cada pas que fa el Museu. Gràcies a aquest ens, la primerenca pluja d’idees desordenada i les aspiracions inicials del Museu tenen ara un ordre i cos legal regit per estatuts, i uns estaments polítics, institucionals i administratius que n’asseguren la viabilitat i la bona gestió.
La Fundació Museu del Pessebre de Catalunya, acompanyats de l’Associació Pessebristes de Montblanc vetllen i consoliden la materialització d’aquest ambiciós projecte, amb molt de voluntariat i una gran entrega, a base d’hores de feina, solidaritat, compromís, estima, i total dedicació. Sense aquesta vocació col·lectiva, no hauria estat mai possible l’acompliment del projecte.
A banda dels seus impulsors i ideòlegs, dues persones han estat cabdals per a què aquest Museu esdevingués una realitat, el secretari de la mateixa Fundació-Patronat –l’advocat i economista Matias Vives March– i el Director dels Serveis Territorials de Cultura –Jordi Agràs Estalella–, que a més de creure en aquest projecte des del primer instant, van consolidar els aspectes jurídics, institucionals i a l’ensems econòmics, pressupostaris i logístics.
Inauguració institucional del Museu del Pessebre de Catalunya
El dissabte 15 de desembre del 2018 es va inaugurar el Museu del Pessebre de Catalunya. Va consistir en una visita guiada, acompanyada i comentada pel seu director, Ismael Porta, i uns parlaments a càrrec de la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Laura Borràs Castanyer; la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Àngels Blasco Rovira; el Diputat Delegat de Cultura de la Diputació de Tarragona, Joan Olivella Ricart; l’Alcalde de Montblanc, Josep Andreu Domingo; el President de la Federació Catalana de Pessebristes, Albert Català Pou, i del mateix Director del Museu del Pessebre de Catalunya, Ismael Porta Balanyà.
Les diverses autoritats van efectuar els seus parlaments i agraïments a totes les institucions, col·laboradores i col·laboradors que van fer possible que el Museu fos una realitat, i també a tot el col·lectiu de Pessebristes de Catalunya, per aportar-hi les seves creacions artístiques i artesanals.
L’aforament fou limitat ja que les personalitats, autoritats, col·laboradors i constructors ja eren més de 350 persones. Es van instal·lar pantalles de televisió exteriors per tal que el públic present pogués seguir tot l’esdeveniment en directe. A més, també es va emetre una connexió des de Waterloo, Brussel·les, on Lluís Puig –qui, com a Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va treballar per a què el Museu fos una realitat– va dirigir unes sentides paraules.
La segona part de l’acte va estar dedicat a la presentació del llibre Germans Castells, Art i Figures per al Pessebre, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, comptant amb la intervenció dels autors del tractat: Ramon Albornà Rovira i Ismael Porta Balanyà, amb esplèndides fotografies de Jordi Balanyà Poch. Els parlaments els van tancar els artesans i escultors de figures de pessebre, homenatjats durant tot l’acte: els germans Joan i Martí Castells Badia, acomboiats amb una petita mostra de les seves figures de pessebre policromades de 30 cm sobre la taula.
Retrospectiva, present i futur del Museu del Pessebre de Catalunya
El que en un primer moment havia de ser el Museu del Pessebre, ha acabat esdevenint el Museu del Pessebre de Catalunya, per voluntat expressa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Hi ha hagut entrebancs de caràcter econòmic i polític: canvis de governs, crisis o promeses fugisseres. No obstant això, la constància de l’Ismael Porta i la Teresa Bordell ha fet que no defalleixi el propòsit, i que a finals de l’any 2018 el Museu del Pessebre de Catalunya fos una realitat. Cal valorar l’esforç de totes les persones, associacions i institucions que ho han fet possible, la capacitat d’adaptació que s’ha viscut durant tots aquests anys, l’habilitat de treballar amb menys recursos dels desitjats.
Caldria fer la pregunta de si després de tants anys i vicissituds, aquella idea inicial dels anys noranta, aquell projecte de fer un museu humil i local, un espai pel record i el llegat d’un figurista català que un altre figurista admirava, té alguna cosa a veure amb el que a partir de la seva inauguració l’any 2018, es pot visitar a la vila de Montblanc. L’esperit s’ha mantingut malgrat la pluja i el vent en contra, però hi ha hagut un canvi substancial, i és que aquest projecte s’ha convertit en un centre holístic del pessebrisme, un espai únic i singular dedicat a l’art del figurisme i l’artesania dels diorames pessebrístics, aquest patrimoni escultòric que tanta protecció i difusió necessita.
Per assegurar la difusió de l’art del pessebrisme i arribar a tots els públics, el Museu ha tingut una cura especial, des dels seus inicis, en l’adaptació per a tot tipus de públics, pensant especialment en les persones amb diversitat funcional. Així, el Museu compta amb els elements necessaris per a què tothom pugui gaudir de l’experiència del pessebre sense barreres arquitectòniques ni sensorials.
A partir de la consciència d’en quin punt es troba i d’on es vol arribar, al Museu del Pessebre de Catalunya encara li resta molta feina per fer. Cal seguir treballant per ser el referent que qualsevol escultor o escultora, estudiós o estudiosa, observador o observadora del pessebrisme hagi de visitar, consultar, conèixer i gaudir; cal ser punt de trobada de tot el que té a veure amb la tradició artística del pessebrisme, tan nostrada i arrelada, que any rere any es reviu i reinventa amb la mateixa il·lusió.